No puc sortir de casa sense...

1. El mòbil! és mega imprescindible per mi. Sense ell vaig perduda.
2. La cartera amb les peles necessàries, documentació, etz.
3. Una ampolleta d'aigua, tot i que la majoría de vegades me la deixi a la nevera... és un pal haver-la de comprar.
4. El meu mp4 amb la respectiva música per si m'aborreixo, sobretot va bé quan vaig en tren.
5. Si he d'anar amb tren, a part del mp4 m'en porto un manga o un llibre per anar llegint (si m'en recordo, esclar).
6. Tot això dins el respectiu bolso/bolset que acostumo a portar o penjant del braç o creuat. Tot depèn.
7. El meu penjoll de l'estrella i el meu anell. Són dos complements que sense ells em sento extranya, diguem-ne que els hi tinc un valor sentimental.

Crec que ja està, això són les coses imprescindibles ;P M'ho ha passat la Himeko i li agraeixo doncs fa dies que manco d'inspiració i ha sigut una bona oportunitat per no deixar caure el blog.

Li passo a... la Roser i a la Nat :).

La nova cara de ''Shaki''

Aquest nou videoclip de Shakira m'ha sorprès gratament. Al album anterior ens va mostrar la seva cara més salvatge amb el videoclip ''suerte'' però en aquest nou ens mostra la cara més ''femenina'' si més no, el de ''hips don't lie'' anava molt dolça, en el de ''no'' molt fina, i en aquest, els envejosos diuen que va de pu* i els no-envejosos ens encanta aquest look tant distant dels altres. Uau, no m'hauría imaginat mai la Shakira amb mitja melena llisa i lila, tot i que a hores d'ara ja ens ho podem esperar tot xD. Cèrtament tothom diu que s'ha tornat més comercial, i és veritat. Però a veure, si s'ho curra perquè és una bona canta autora no hi veig el problema. Potser abans no tenia tanta fama pel seu aspecte de nena timida, ara la te perquè ens ha mostrat la faceta més atrevida. Nois, bé s'ha de guanyar el pa la dona, no? És més, si te un bon físic doncs endavant. Només espero que no s'acabi rapant com la Spears. Que aquesta si és el punt màxim de comercialització sense escrúpols.

La Shakira sempre m'ha agradat, la segueixo desde els seus primers singles. Bàsicament m'agrada perquè la majoria de cançons les compon ella mateixa, la dança del ventre és fascinant i també la seva veu trencada a l'hora de cantar, és un toc molt personal.

En definitiva, només espero que no es deixi dur per la fama, i que segueixi així.

Us deixo amb el videoclip de ''Las de la intuición''

Quina mala llet tu ¬¬U

Per l'usuari KK que m'ha publicat un comentari bombardejant dir-li que estigui TRANQUIL les seves boniques fotos d'Stica ja les he tret del meu blog. Perdona, doncs no sabia que eren teves les vaig trobar pel google i com a mostra de que em van agradar sense ànims de robar-les a ningú (doncs no sabia qui era el propietàri) les vaig agafar per publicar-les al meu blog. Dir-te que a mi em sería igual si m'agafen unes fotos i les publiquen a algun lloc, senyal que els han agradat, el que em molestaría, cosa que jo no he fet, sería que diguesin que les fotos les han fet ells. Però jo això no ho he dit, tansols l'he posat com a mostra per dir que aviat m'en arribaria una d'igual. Que per cert, ja la tinc i és preciosa. Si jo vull fer mostra d'un relat o una foto propietària d'algú òbviament demano permís. Mai dic que és meu, i tu m'has tractat de mal educada. Vostè perdoni.

Osti tu quina gent t'acusa sense saber el què... ¬¬ aquestes coses em foten de mala llet.

Bé aquesta és la verdadera Stica, la meva ^^ i si algú la vol pillar com a referència ja sap, les podeu agafar són públiques. (Cosa que, per a la mateixa regla, si tu exposes unes fotografies per la xarxa també estàs exposat a que algú les agafi).

Mireu que n'és de mona ella! ^//^

Sobretot quan em mira de reüll...

Li encanten les flors, igual que a la seva mama :P

''Oh, sembla una palmera oi mama?''

És més coqueta...

Pensaments...

Avui el post més personal no pot ser. M'ha passat algo que mai m'havia fet preocupar tant. Vosaltres estimats lectors, heu somiat mai ''algo'' sigui somni o malson que us hagi estat corrent pel cap hores i hores? Jo avui m'he ratllat molt amb el maleït somni. A mi normalment els somnis me la bufen, però avui ha estat diferent, ja m'he aixecat amb mal peu pensant que algo no anava bé i durant les dues primeres hores a la feina no hi parava de pensar. Al somni em reflectia a mi mateixa, però de petita, però també estava jo de lluny auto-observant-me (com en una pel.lícula) però en l'edat actual. La ''mini-Roser'' estava jugant amb la sorra i la ''Roser-actual'' plorava com si sentis una forta pèrdua. Sentia buidor, com si algo hagués marxat per sempre. Després, també he tingut malsons amb les antigues companyes de feina, les que van estar amb mi quan jo feia pràctiques a l'hospital. Somiava que les anava a veure, i no em coneixien, i jo super contenta fent-lis una postal d'amistat i elles ni se la miraven i seguien fent la seva... Total, que al despertar-me estava BUIDA. I no sé el perquè he agafat el mòbil i he trucat a una d'elles... però no m'ha agafat el telèfon. S'hauràn oblidat de mi de debò? Mistèri mistèri. Segur ha estat una casualitat d'aquelles... I abans de marxar a la feina he agafat i m'he posat a veure un video de quan jo era peque, i m'ha entrat nostàlgia.

Total, he arribat a la conclusió, que el passat forma part de la nostre memòria i tan sols hem de procurar no capficar-nos massa en ell ja que malauradament hi han coses que mai podràn tornar. M'he dit a mi matreixa; gaudeix del present i del futur que t'espera. Que això si ho tens a l'abast.

No ho sé, ha estat un d'aquells díes tant reflexius...

Gràcies per llegir ^__^

TOKYO Juliet

• Autor: Miyuki Kitagawa.
• Edició: Ivréa.
• Durada: 13 mangues.
• Gènere: Shojo, romanç, estudiants.

-Sinòpsi: Tokyo Juliet és un manga que narra la història de Minori Ayase, una noia amb una infància marcada per la separació dels seus pares i sobretot, per la injustícia que es va produir quan, tenint cinc anys, va fer un disseny que li va esser robat per Eiji Hinagata, un dissenyador molt novat que gràcies al dibuix de Minori, es va convertir el més famós de Japó. Minori impotent, estudiarà disseny per poguer superar al que li ha estat robant la fama i molt més. També es promet no enamorar-se durant la carrera, però coneixerà a un estudiant també de disseny molt guapo i popular. Però resulta ser el fill de Hinagata. Podrà Minori amagar els seus sentiments o els revelarà tot i sent el fill del seu pitjor enemic?

-Crítica personal: El vaig llegir tot quan m'el van deixar ja fa molt temps, ara he decidit fer-me la colecció, doncs és un shojo molt maco i no tant empalagós com solen ser de costum. Ja que s'hi mostra la rivalitat, la impotència, l'amor difícil i no tant fàcil com ho solen pintar... i sobretot, la tenaçitat a l'hora de realitzar un somni.

• Web: http://www.imancomics.com/listadomanga/series/manga/t/tokyojuliet.htm
  


• Treballs del autor:
  
• Ami! non stop (12)


• Princess army


• Ano ko ni 1000%


• Tsumi ni nureta futari (18)


• Tsuki ni kiss no hanataba 0

Pullip DOLLS

Aquí tenim el nou fenòmen de coleccionisme ninetil japonès, d'allà prové, i son molt semblants a les Blythe. Les vaig descobrir de casualitat quan buscava una Blythe per Ebay, i aquestes tampòc tenen desperdici, així que m'en vaig comprar una *_*. Ara l'estic esperant amb ancies...

Les Pullip són creades pel coreà Chunsang Chunha, per la companyia japonesa JUN Planning. La primera va sortir a l'estiu del 2003. Tampòc són tant iaies! Ara són tot un fenòmen per internet, doncs rarament es poden aconseguir en tendes de per aquí Barcelona, alguna hi haurà, però molt més cara que per internet, segur.

Son força altes, d'uns 40 cm, amb el cap desproporcionat al cos, i molt articulades. Amb els ulls resaltons i ovalats, que amb un mecanisme de l'esquena, al igual que les Blythe, s'els hi tanquen les parpelles i s'els hi poden moure els ulls. El seu acabat, tant en accesoris com amb roba és impresionant. Doncs aquestes nenes rivalitzen a les Blythe, com ja veieu. Tot i axí per a mi, no n'hi ha una de millor o pitjor, doncs me les estimo igual!!! :P

Els seus preus poden rondar, mínim 60-80-200... és igual, són tant cares com les altres. Però en pots trobar alguna de varateta. La meva la vaig trobar per 70 i pico. Però n'he arribat a veure per 800 euros. Tu decideixes, o ella, o un cotxe nou xD.

Si voleu veure totes les models de Pullip que hi han al mercat, cliqueu aquí.

La que estic esperant, és aquesta...

Sticca:

PREMONICIÓN

El suspens és la clau d'aquesta història, protagonitzada per Sandra Bullock. Últimament veig més cine que mai, i justament les pel.lícules que em xupo solen deixar-me un ''no se què'' al cos que em fa pensar díes i díes. Aquesta, com l'anterior, em va agradar molt, tot i que el final no m'el esperava i em va deixar una mica soptada i decebuda, però al pensar-hi una mica, crec que és millor així, doncs el missatge de la pel.lícula és que el destí no es pot canviar per més que volguem. I jo ploran com una macdalena... si és que son aquestes les que més em marquen. Desde Titanic que no havia plorat així.

Linda Hanson (Sandra Bullock) te una casa preciosa, un marit que l'estima i dos filles adorables. La seva vida no pot ser més perfecta, fins que un día rep una devastadora noticia: el seu marit Jim (Julian McMahon) ha mort en un accident de cotxe. És lo pitjor que li podia haver passat a aquesta mare i a les dos filles. Al despertar el dia seguent, Linda descubreix que el seu marit segueix viu. En un principi ella creu que ha estat un somni, molt real... fins que al matí seguent al tornar a despertar es troba tot d'invitats a casa seva, vestits de dol preparant el funeral. Alguns díes Jim segueix al seu costat viu, i quan ella desperta, està mort. Per alguna raó inexplicable, els díes estàn desordents. La traumàtica premonició de Linda desencadena una serie d'extranys succeiments que alteren el tiemps. El seu món està potes amunt i aquestes circumstàncies surrealistes fan que descubreixi que la seva vida potser no era tant idílica com semblava. En un intent desesperat per salvar a la seva familia, Linda lluita furiosament contra el tiemps i el destí per evitar l'accident del seu marit.



Linda analitzant el lloc del accident abans que passi.


Al matí següent de la notícia, es troba amb el seu marit com si rès hagués passat.


Intentant avisar al seu marit, abans que passi l'accident.


Ell minuts abans del accident.

.............................................................................................................

Direcció: Mennan Yapo.
Any: 2007.
Durada: 110 min.
Gènere: Thriller psicològic.
Interpretació: Sandra Bullock, Julian McMahon, Nia long, Kate Nelligan, Amber Valetta, Peter Stormare.

Thriller