9vament_9deNou

No puc sortir de casa sense...

2007-06-29T05:00:00.000-07:00

El mòbil! és mega imprescindible per mi. Sense ell vaig perduda.
La cartera amb les peles necessàries, documentació, etz.
Una ampolleta d'aigua, tot i que la majoría de vegades me la deixi a la nevera... és un pal haver-la de comprar.
El meu mp4 amb la respectiva música per si m'aborreixo, sobretot va bé quan vaig en tren.
Si he d'anar amb tren, a part del mp4 m'en porto un manga o un llibre per anar llegint (si m'en recordo, esclar).
Tot això dins el respectiu bolso/bolset que acostumo a portar o penjant del braç o creuat. Tot depèn.
El meu penjoll de l'estrella i el meu anell. Són dos complements que sense ells em sento extranya, diguem-ne que els hi tinc un valor sentimental.

Crec que ja està, això són les coses imprescindibles ;P M'ho ha passat la Himeko i li agraeixo doncs fa dies que manco d'inspiració i ha sigut una bona oportunitat per no deixar caure el blog.

Li passo a... la Roser i a la Nat :).

La nova cara de ''Shaki''

2007-05-30T04:04:00.000-07:00

Aquest nou videoclip de Shakira m'ha sorprès gratament. Al album anterior ens va mostrar la seva cara més salvatge amb el videoclip ''suerte'' però en aquest nou ens mostra la cara més ''femenina'' si més no, el de ''hips don't lie'' anava molt dolça, en el de ''no'' molt fina, i en aquest, els envejosos diuen que va de pu* i els no-envejosos ens encanta aquest look tant distant dels altres. Uau, no m'hauría imaginat mai la Shakira amb mitja melena llisa i lila, tot i que a hores d'ara ja ens ho podem esperar tot xD. Cèrtament tothom diu que s'ha tornat més comercial, i és veritat. Però a veure, si s'ho curra perquè és una bona canta autora no hi veig el problema. Potser abans no tenia tanta fama pel seu aspecte de nena timida, ara la te perquè ens ha mostrat la faceta més atrevida. Nois, bé s'ha de guanyar el pa la dona, no? És més, si te un bon físic doncs endavant. Només espero que no s'acabi rapant com la Spears. Que aquesta si és el punt màxim de comercialització sense escrúpols.

La Shakira sempre m'ha agradat, la segueixo desde els seus primers singles. Bàsicament m'agrada perquè la majoria de cançons les compon ella mateixa, la dança del ventre és fascinant i també la seva veu trencada a l'hora de cantar, és un toc molt personal.

En definitiva, només espero que no es deixi dur per la fama, i que segueixi així.

Us deixo amb el videoclip de ''Las de la intuición''

Quina mala llet tu ¬¬U

2007-05-29T05:25:00.000-07:00

Per l'usuari KK que m'ha publicat un comentari bombardejant dir-li que estigui TRANQUIL les seves boniques fotos d'Stica ja les he tret del meu blog. Perdona, doncs no sabia que eren teves les vaig trobar pel google i com a mostra de que em van agradar sense ànims de robar-les a ningú (doncs no sabia qui era el propietàri) les vaig agafar per publicar-les al meu blog. Dir-te que a mi em sería igual si m'agafen unes fotos i les publiquen a algun lloc, senyal que els han agradat, el que em molestaría, cosa que jo no he fet, sería que diguesin que les fotos les han fet ells. Però jo això no ho he dit, tansols l'he posat com a mostra per dir que aviat m'en arribaria una d'igual. Que per cert, ja la tinc i és preciosa. Si jo vull fer mostra d'un relat o una foto propietària d'algú òbviament demano permís. Mai dic que és meu, i tu m'has tractat de mal educada. Vostè perdoni.

Osti tu quina gent t'acusa sense saber el què... ¬¬ aquestes coses em foten de mala llet.

Bé aquesta és la verdadera Stica, la meva ^^ i si algú la vol pillar com a referència ja sap, les podeu agafar són públiques. (Cosa que, per a la mateixa regla, si tu exposes unes fotografies per la xarxa també estàs exposat a que algú les agafi).

Mireu que n'és de mona ella! ^//^

Sobretot quan em mira de reüll...

Li encanten les flors, igual que a la seva mama :P

''Oh, sembla una palmera oi mama?''

És més coqueta...

Pensaments...

2007-05-27T11:59:00.000-07:00

Avui el post més personal no pot ser. M'ha passat algo que mai m'havia fet preocupar tant. Vosaltres estimats lectors, heu somiat mai ''algo'' sigui somni o malson que us hagi estat corrent pel cap hores i hores? Jo avui m'he ratllat molt amb el maleït somni. A mi normalment els somnis me la bufen, però avui ha estat diferent, ja m'he aixecat amb mal peu pensant que algo no anava bé i durant les dues primeres hores a la feina no hi parava de pensar. Al somni em reflectia a mi mateixa, però de petita, però també estava jo de lluny auto-observant-me (com en una pel.lícula) però en l'edat actual. La ''mini-Roser'' estava jugant amb la sorra i la ''Roser-actual'' plorava com si sentis una forta pèrdua. Sentia buidor, com si algo hagués marxat per sempre. Després, també he tingut malsons amb les antigues companyes de feina, les que van estar amb mi quan jo feia pràctiques a l'hospital. Somiava que les anava a veure, i no em coneixien, i jo super contenta fent-lis una postal d'amistat i elles ni se la miraven i seguien fent la seva... Total, que al despertar-me estava BUIDA. I no sé el perquè he agafat el mòbil i he trucat a una d'elles... però no m'ha agafat el telèfon. S'hauràn oblidat de mi de debò? Mistèri mistèri. Segur ha estat una casualitat d'aquelles... I abans de marxar a la feina he agafat i m'he posat a veure un video de quan jo era peque, i m'ha entrat nostàlgia.

Total, he arribat a la conclusió, que el passat forma part de la nostre memòria i tan sols hem de procurar no capficar-nos massa en ell ja que malauradament hi han coses que mai podràn tornar. M'he dit a mi matreixa; gaudeix del present i del futur que t'espera. Que això si ho tens a l'abast.

No ho sé, ha estat un d'aquells díes tant reflexius...

Gràcies per llegir ^__^

TOKYO Juliet

2007-05-26T13:00:00.000-07:00

Autor: Miyuki Kitagawa.
Edició: Ivréa.
Durada: 13 mangues.
Gènere: Shojo, romanç, estudiants.

-Sinòpsi: Tokyo Juliet és un manga que narra la història de Minori Ayase, una noia amb una infància marcada per la separació dels seus pares i sobretot, per la injustícia que es va produir quan, tenint cinc anys, va fer un disseny que li va esser robat per Eiji Hinagata, un dissenyador molt novat que gràcies al dibuix de Minori, es va convertir el més famós de Japó. Minori impotent, estudiarà disseny per poguer superar al que li ha estat robant la fama i molt més. També es promet no enamorar-se durant la carrera, però coneixerà a un estudiant també de disseny molt guapo i popular. Però resulta ser el fill de Hinagata. Podrà Minori amagar els seus sentiments o els revelarà tot i sent el fill del seu pitjor enemic?

-Crítica personal: El vaig llegir tot quan m'el van deixar ja fa molt temps, ara he decidit fer-me la colecció, doncs és un shojo molt maco i no tant empalagós com solen ser de costum. Ja que s'hi mostra la rivalitat, la impotència, l'amor difícil i no tant fàcil com ho solen pintar... i sobretot, la tenaçitat a l'hora de realitzar un somni.

Web: http://www.imancomics.com/listadomanga/series/manga/t/tokyojuliet.htm

Treballs del autor:
Ami! non stop (12)

Princess army

Ano ko ni 1000%

Tsumi ni nureta futari (18)

Tsuki ni kiss no hanataba 0

Pullip DOLLS

2007-05-13T03:09:00.000-07:00

Aquí tenim el nou fenòmen de coleccionisme ninetil japonès, d'allà prové, i son molt semblants a les Blythe. Les vaig descobrir de casualitat quan buscava una Blythe per Ebay, i aquestes tampòc tenen desperdici, així que m'en vaig comprar una *_*. Ara l'estic esperant amb ancies...

Les Pullip són creades pel coreà Chunsang Chunha, per la companyia japonesa JUN Planning. La primera va sortir a l'estiu del 2003. Tampòc són tant iaies! Ara són tot un fenòmen per internet, doncs rarament es poden aconseguir en tendes de per aquí Barcelona, alguna hi haurà, però molt més cara que per internet, segur.

Son força altes, d'uns 40 cm, amb el cap desproporcionat al cos, i molt articulades. Amb els ulls resaltons i ovalats, que amb un mecanisme de l'esquena, al igual que les Blythe, s'els hi tanquen les parpelles i s'els hi poden moure els ulls. El seu acabat, tant en accesoris com amb roba és impresionant. Doncs aquestes nenes rivalitzen a les Blythe, com ja veieu. Tot i axí per a mi, no n'hi ha una de millor o pitjor, doncs me les estimo igual!!! :P

Els seus preus poden rondar, mínim 60-80-200... és igual, són tant cares com les altres. Però en pots trobar alguna de varateta. La meva la vaig trobar per 70 i pico. Però n'he arribat a veure per 800 euros. Tu decideixes, o ella, o un cotxe nou xD.

Si voleu veure totes les models de Pullip que hi han al mercat, cliqueu aquí.

La que estic esperant, és aquesta...

Sticca:

PREMONICIÓN

2007-05-03T02:28:00.000-07:00

El suspens és la clau d'aquesta història, protagonitzada per Sandra Bullock. Últimament veig més cine que mai, i justament les pel.lícules que em xupo solen deixar-me un ''no se què'' al cos que em fa pensar díes i díes. Aquesta, com l'anterior, em va agradar molt, tot i que el final no m'el esperava i em va deixar una mica soptada i decebuda, però al pensar-hi una mica, crec que és millor així, doncs el missatge de la pel.lícula és que el destí no es pot canviar per més que volguem. I jo ploran com una macdalena... si és que son aquestes les que més em marquen. Desde Titanic que no havia plorat així.

Linda Hanson (Sandra Bullock) te una casa preciosa, un marit que l'estima i dos filles adorables. La seva vida no pot ser més perfecta, fins que un día rep una devastadora noticia: el seu marit Jim (Julian McMahon) ha mort en un accident de cotxe. És lo pitjor que li podia haver passat a aquesta mare i a les dos filles. Al despertar el dia seguent, Linda descubreix que el seu marit segueix viu. En un principi ella creu que ha estat un somni, molt real... fins que al matí seguent al tornar a despertar es troba tot d'invitats a casa seva, vestits de dol preparant el funeral. Alguns díes Jim segueix al seu costat viu, i quan ella desperta, està mort. Per alguna raó inexplicable, els díes estàn desordents. La traumàtica premonició de Linda desencadena una serie d'extranys succeiments que alteren el tiemps. El seu món està potes amunt i aquestes circumstàncies surrealistes fan que descubreixi que la seva vida potser no era tant idílica com semblava. En un intent desesperat per salvar a la seva familia, Linda lluita furiosament contra el tiemps i el destí per evitar l'accident del seu marit.

Linda analitzant el lloc del accident abans que passi.

Al matí següent de la notícia, es troba amb el seu marit com si rès hagués passat.

Intentant avisar al seu marit, abans que passi l'accident.

Ell minuts abans del accident.

.............................................................................................................

Direcció: Mennan Yapo.
Any: 2007.
Durada: 110 min.
Gènere: Thriller psicològic.
Interpretació: Sandra Bullock, Julian McMahon, Nia long, Kate Nelligan, Amber Valetta, Peter Stormare.

Thriller

PEACH GIRL

2007-04-26T07:06:00.000-07:00

Peach Girl és un anime shojo que vaig descobir fa poc a través dels torrents, doncs m'he aficionat força a baixar pacs sencers d'anime. Aquest em va semblar interessant així que el publico ^0^

Per cert, està en manga i també en van fer una serie de tv!! Més a sota publico l'opening.

Episodis: 25.
Autor: Miwa Ueda.
Gènere: Comèdia romàntica.
Any: 2002-2003.

Sinòpsi: La protagonista, Momo Adachi, una jove estudiant que te un greu problema amb la seva aparença... tothom la jutja, per què? Doncs perquè és molt alta, atlètica, amb un bon bronsejat a la pell i una molt bona nadadora, per què negar-ho, tothom la pren per una ''pu**'' tot i ser una noia molt normal i corrent, de bon cor i molt simpàtica. La seva amiga, Sae, que en realitat és molt hipòcrita i tot lo contrari de Momo, es fa passar per bona noia, honesta, tímida i maca, tots els nois li van al darrere. Però en realitat dins la carcasa de bona nena s'oculta una envejosa, que tot el que fa Momo ho imita i desitja ser ella, per lo que farà els possibles per robar-li el noi que li agrada i fer-li la vida impossible. És una serp verinosa. Momo està enamorada d'un noi que per ell, és invisible, i en canvi un altre noi, que no para de perseguir-la, ella el concidera un plasta superficial que només la vol per sexe. La realitat és un altre i ben diferent.

Opening Peach Girl:

Opening de la serie:

SUNSHINE -El sol se muere-

2007-04-23T11:50:00.000-07:00

Fantàstica peli si us va l'angoixa, la claustrofòbia, la por, el terror psicològic, l'aventura i sobretot, la ciència ficció. És molt bona, em va mantenir els ulls ben oberts durant tot el rato.

El sol està morint i la humanitat va amb ell. Per evitar-ho, un grup de científics tripulen la missió de rescatar tota la humanitat i aconseguir que el sol no s'apagui enviant-li una especie de bomba de foc. Van dins una nau anomenada ''icaro II'' ja que la primera nau, Icaro I va fracasar en el mateix intent i va quedar atrapada dins el sol.

.......................................................................................

Direcció: Danny Boyle.
Any: 2007.
Durada: 107 min.
Gènere: Acció, aventura, ciència ficció, thriller.
Interpretació: Cillian Murphy, Michelle Yeoh, Chris Evans, Troy Garity, Rose Byne.

Thriller

Compulsivitat Saló del Còmic!

2007-04-22T14:20:00.000-07:00

Diossss miooo!!

Avui he anat al saló del còmic, fràncament pensava que aquest any tampòc hi aniría, si més no no era la meva intenció. Em van dir que allà no s'hi trobava tant de manga i no era tant especial com el pròpi ''saló del manga'' així que mai m'havia entusiasmat anar-hi, però gràcies a unes quantes empentetes hi he anat, i... he de dir... que no m'arrepenteixo gens!!

Punts a favor: per déu! l'aglomeració de gent no es pot comparar! al menys tens un espai per mouret amb més llibertat... xD, trobes manga, no tant, però no està pàs malament!, molta varietat de material en vers el còmic en general, i els cosplayers et feien sentir com en el pròpi saló del manga, doncs no pensava pàs en trobarme'n allà.

Punts en contra: ràpid esgotament de manga, doncs molta gent només acudeix per això, preus exagerats (cosa que trobarem a tot arreu i dubto que canvii).

En general molt bé. A més he tingut la oportunitat de conèixer a cèrtes persones que m'han fet riure força ;P.

Aquí deixo les meves compres! *__*

-Peluix de Tsubasa.
-Peluix petit de Kitty.
-Tokyo Juliet: 1, 2, 3, 4.
-No me lo digas con flores: 1.
-Gravitation: 4, 5.
-Mint Na Bokura: 2.
-Revistes que donaven amb l'entrada.
-Revistes tv on.
-Circumferència amb dibuixos manga amb un foradet que encara no sé per a que deu servir... xD.

DDR

2007-04-19T15:01:00.000-07:00

Dance Dance Revolution és una maquina recreatriva. L'objectiu és aconseguir el màxim de punts possibles, amb els peus. Doncs és un joc que consisteix en trepitjar les tecles correctes al moment indicat seguint el ritme d'una cançó. Per a lo que fan falta reflexes, coordinació i molt de ritme! Hi han moltíssimes cançons diferents i de diverses velocitats i nivells. Primer vaig descobrir aquestes maquines en sales recreatives, després vaig veure que venien les alfombrilles per separat i les cançons més el programa, es podien trobar a internet. Quan ho vaig saber no vaig pensar-m'ho dues vegades. A més, és una ganga, l'alfombrilla no és massa cara. Les pots trobar de tot tipus, plataforma, com la original, tipu alfombra, que és la que tinc jo, metalitzades amb branes... etz. S'hi pot jugar al ordinador o bé amb la ps (play station).

Per descomptat, és una manera molt divertida de mantenir la línia, i d'alguna manera fàs exercici. M'encanta, ara no tinc temps de jugar-hi (també estic molt cansada de la feina com per posar-me a ballar). Peeeerò us la recomano molt si no l'heu provat. Ah, adverteixo que és adictiva ;)

Bé aquí deixo uns videos del youtube perquè veieu quins friquis!

El nen és prodigi, no? xDDD Ni jo tinc aquest nivell, per deu!

Love CELEB

2007-04-17T17:33:00.000-07:00

Autor: Mayu Shinjo.
Edició: Ivréa.
Durada: 7 mangues.
Gènere: Shojo, erotisme, romanç.

-Sinòpsi: Kirara desitja convertir-se en ídol (artista) per damunt de totes les coses, per desgràcia sempre li donen papers que no la porten a cap lloc. Tot el que ella vol és protagonitzar un Drama i arribar a treure un CD. El representant, Hanamaki, l'envía a un apartament pler de productors i directius força ''sortits'', amb el clar missatge de "ven el teu cos i aconsegueix un treball". Quan tot sembla perdut un noi misteriós, anomenat Gin, la salva. Adivineu... com...

-Crítica personal: Un manga per aconseguir! Fa poc m'el han recomanat, he vist una mica d'ell i ja desitjo tenir-lo. Te molt bona pinta i el dibuix m'encanta.

Web: http://www.mayutan.com
Treballs del autor:
Kimi sae mo Ai Kusari (2)
Sexy Guardian (2)
Suki shite Sadist (2)
KaikanPhrase Special Episode HaouAiren (9)
Akuma na Eros (4)
Kaikan Phrase (17)
Make Love shiyo (2)

Vist, sentit i visitat... DÉJÀ VU

2007-04-15T16:35:00.000-07:00

El déjà vu, recordat per la pel.lícula que van fer fa poc amb el seu nom, m'ha fet pensar que valia molt la pena publicar una explicació sobre aquest extrany fenomen succeït al 70% de la població segons estudis recents. Jo en sóc una persona afectada, com la majoría, i és algo que em passa desde petita, algo, que sempre li he volgut trobar una explicació i que mai aconseguía entendre el per què d'aquesta sensació. Ara per això, em passa cada vegada més freqüentment.

Jo li comentava a gent, alguns em deien que també ho patien, altres en canvi, em deien que no sabien del que els hi parlava, i els restants canviaven de tema. Ja se sap, els temes desconeguts no fan massa gràcia a segons quines persones. Però a mi sempre m'ha interesat, vaig estar buscant informació i em vaig sentir alivada, doncs ara crec que ja tinc una resposta més a les meves inquietuds.

En moltes situacions notem o sentim que aquella situació ja l'hem viscuda, però no recordem haver-ho experimentat en realitat. Lo curiós és que tansols dura uns segons... És momentani i fugaç. Jo pensava en varies hipòtesis:

-Recordar-ho d'un somni que no recordes.
-Situació viscuda en un passat.
-Adelantament d'una situació, és a dir, una premonició.

Els últims dos fets són impossibles si tractem de ser llògics. Si busquem a la pura llògica trobarem una explicació bastant científica i fiable. Te que veure, en la manera del qual el nostre cervell treballa.

Repetidament vivim situacions, veiem coses, percebem certs olors... que el nostre cervell enmagatzema, quan tornem a viure una situació semblant, ell busca al arxiu de situacions per ''recordar'' si és la mateixa, o bé enmagatzemar-la si és nova. Doncs bé, resulta que la situació és quasi igual, però no deltot!!

La conclusió està en que ell és incapaç de recordar aquella situació com a nova ja que l'anterior ''enganya'' degut a detallets que no vam saber percèbre amb claretat o que eren tant difícils de recordar que els vam borrar. Sovint no percebem tots els infinits detalls d'una situació, com a exemple, posarem una pilota. Els nostres ulls veuen un objecte amb forma de circumferència, i de colorins. De seguida el cervell es posa a treballar i busca als records de ''circumferència+colors=pilota''

Amb el temps, el record real es substitueix pel recordat, en realitat, tansols recordariem els detalls que se li assemblen a l'objecte vist anteriorment, oblidant que no són els únics, la pilota no era de colorins, portava un dibuix disney que de lluny no s'apreciava, JA!

El cervell és incapaç de recordar aquest minuciós detall, però recorda algo semblant, d'aquí ve que ens dona la sensació ja viscuda, però no recordem haver-la viscut.

Si tot això és correcte el déjà vu no és més que això. En present, vivim una situació molt semblant a la que vam viure en el passat que el cervell conceptualitza i que oblida donada la trivialitat de la situació o pel pas del temps.

Quan ens trobem amb una situació similar, el cervell tansols troba la ''fitxa'' mig borrada de la situació passada. El tros borrat, està oblidat, per lo qual som incapaços de recordar aquest moment anterior. Però amb tot, el record encara hi és. El cervell el troba i tracta d'encaixar-lo amb el nou, el del present, i genera la sensació de record.

Interessant eh? He intentat explicar-vos'ho amb la màxima claretat possible, se que és algo difícil d'entendre, a vegades ni jo em sé entendre el que acabo d'explicar, però bé, ho havia de publicar!!

Abrazos GRATIS!

2007-04-12T19:52:00.000-07:00

Potser n'heu sentit a parlar, potser no, tot i així, aquesta curiositat no la podía deixar escapar! Per qui no sàpiga de que va, es tracta d'una ''revolució'' per propagar la pau al Món. Sembla una tontería però aquest video va tenir tant d'èxit que s'ha fet a quasi tots els països. I és mundialment famós. Es tracta d'anar per la ciutat amb un cartell anunciant ''abraçades gratuites'' i poc a poc, encara que al principi la gent et miri amb cara extranya o rient-se de tu, hi haurà la primera persona que realment necessiti una abraçada, i s'et acostarà, després vindràn tots els altres. Jo vaig estar molt a punt de fer-ho per Barcelona, al final no va poguer ser. Però algún día! És molt maco i original.

La història la va portar un home de pseudònim anomenat Juan Mann ''a vegades tot el que necessites tan sols és una abraçada''. Així va començar la campanya ''free hugs''. Un home que un bon día va sortir al carrer a repartir abraçades per qui les necessités.

Gener del 2004, Sydney. Juan Mann acaba d'arribar de Londres i es sent molt sol. Els seus millors amics estàn lluny, els seus pares s'han divorciat, ha trencat amb la seva futura esposa i la seva àvia està molt malalta. Necessita algo per alegrar-se i acudeix a una festa, en la que una absoluta desconeguda se li acosta i li fa una abraçada. Ell asegura que es va sentir com un rei, que va ser el millor que li havia passat mai.

Una abraçada que va canviar la seva vida, i potser la de la resta del Món. Sis mesos més tard, va sortir al carrer, al Pitt Mall Street de Sidney, disposat a repartir abraçades gratuitament. La gent el mirava extranyada, no sabien com reaccionar, fins que passats 15 minuts se li va acostar una iaia, i va ser la primera abraçada, després en van venir moltes més.

Va D'UNIFORMES escolars ;)

2007-04-12T18:26:00.000-07:00

L'uniforme japo em te enamorada. La majoría d'otakus mataríem per portar uniforme al insti (evidentment, amb clase, com aquests, no cutre i xalxixero com els d'aquí), cèrtament gastaríem menys amb roba de cada día, les noies no aniríen com a putes i tot sería millor. Te els seus avantatges ^^.

L'uniforme escolar japo, es va implantar a Japó a finals del segle XIX, com a modernització. Actualment, els uniformes escolars són quasi bé obligatòris en escoles tant públiques com privades. També utilitzats en escoles de ''senyoretes'' (prostitutes no, senyoretes, tal i com heu llegît ^^).

L'utilització del uniforme a primaria és menys estricte, així que alguns nens poden anar amb roba de carrer, però si es requereix l'uniforme acostumen a ser de pantalons curts, samarreta blanca i la gorreta.

Depèn de l'estació de l'any fan servir un tipus d'uniforme o un altre, l'estètica varia.

A escola secundària si és obligatòri. Els nois porten el que s'en diu Gakuran, que es basa en tons foscos, com el blau marí o el negre, i són d'estíl militar (recordeu l'Arima, de Karekano? ;) ). Les noies fan servir l'uniforme mariner, Sailor Fuku, en diuen. En escoles privades utilitzen altres estils, clàssics o més moderns, n'hi ha per tots els gustos.

Cal afegir també que variants d'uniformes escolars japos usats a l'anime son venuts com a tratges de Cosplay a Akihabara, Tokio.

Hi han versions d'uniforme d'estiu i d'hivern, com és d'esperar els d'estiu son molt més comodes i lleugers, normalment de samarreta blanca amb algún que altre ornament com pot ser un llaçet, i faldilla escocesa curta, amb mitjons llargs d'estiu. Al hivern s'utilitzen jerseis de maniga llarga sobre la faldilla escocesa, amb mitjons de llana més llargs, i a sobre poden portar una jaqueta.

L'uniforme que normalment s'utilitza per fer Educació Física acosta a ser una samarreta de maniga curta blanca i una espècie de culottes normalment de color vermell. En nois samarreta i pantalons curts.

Com ja sabeu, al manga i l'anime han existit versions estilitzades d'uniformes escolars japos de qualsevol tipus. Exemples:

Curiositats!!

Vaig llegir, que degut a la falta de població jove, els instituts i escoles disenyaven uniformes el més atractius possibles per a que així els alumnes decidissin matricular-se en aquella mateixa escola. Quina xusma, no? xD

SOMEDAY'S DREAMER

2007-04-12T15:50:00.000-07:00

Autor: Norie Yamada (guió) y Kumichi Yoshizuki (dibuix).
Edició: Norma Comics.
Durada: 2 mangues.
Gènere: Dramàtic, màgia, fantasía.

-Sinòpsi: Someday´s Dreamer ens narra la història de Yume. Una noia aprenent de maga que s'està preparant pels exàmens a Tokio. Te per tutor a un mag, que a més te un local de ball i varis personatges de lo més extranys. En aquesta història ser mag és lo més normal del món, és com qualsevol altre professió, la gent no és extranya i fa una vida completament normalitzada, subjecte a les seves normes i regulat legalment. Un ofici que pot fer feliç a molts i on generalment és més important arribar a entendre els desitjos reals dels que demana la màgia abans que realitzar els pròpis sense pensar-ho. La màgia és poderosa, però no ho pot tot. Les persones creuen poguer estar en armonia i felicitat si s'els hi cumpleixen els seus desitjos, però al marge d'això, és el que demanen el que realment volen?, Pot ser una persona feliç si no posa algo del seu empeny?

-Crítica personal: Un altre manga de màgia, com veieu m'encanten. També en versió anime i que fa poc m'he descarregat de 12 capítols. Encara no l'he vist tot però fa molt bona pinta. He d'afegir, que en general m'agraden més els mangues que els animes ja que en anime tallen molts apartats de les històries i ho fan més reduit. I a qui no li passa amb qualsevol pel.lícula? ;)

Web: http://www.somedaysdreamers.com
Treballs del autor: Taiyô no Kaze no Sakamichi.

DOKURO-CHAN -L'àngel castigador-

2007-04-10T17:46:00.000-07:00

Ei otakus! Avui us vull presentar aquesta OVA, amb el qual també vaig riure força, és molt cute tot i que sanginari a la vegada. Una frikada que no us heu de pèrdre, vaja. És l'anime més extrany que he vist mai, amb sang i més sang, a vegades algo absurd, però que l'humor no falta per cap lloc. Fràncament per passar el rato, tot i que molt ben dibuixat tot s'ha de dir.

Episodis: 4.
Autor: Masaki Okayu.
Gènere: Comèdia romàntica, ecchi, gore.
Any: 2005.

Sinòpsi: Dokuro-chan és un àngel vingut del futur, que per algun extrany motiu es va instal.lar a casa de Sakura-kun, un noi reservat, estudiós i molt timid. Aquest angelet sembla molt inocent i simpàtic, però quan algo la fa cabrejar, treu el seu enorme bat de punxes anomenat "Excalibolg" i mata a qui faci falta. Però no importa, perquè amb el seu encanteri "pipiru piru piru pipiru pi" resucita a la seva víctima.

Opening Dokuro-Chan:

Seqüència de sang -Perquè veieu de que va la cosa...-

YUKIRIN -Tots sabem que existeix i no sabem qui és-

2007-04-10T17:28:00.000-07:00

Fa molt temps que en vull parlar a algún lloc d'aquesta mà, que fa aquestes maravelles. Dic mà, ja que no sabem rès més enllà del seu nom o pseudònim, Yukirin. L'autor/a d'aquest dibuix manga tant famós per la xarxa. Quan vaig descobrir un dels seus dibuixos, vaig voler saber-ne l'autor, però només s'en trobava la seva firma a l'obra en qüestió. És una llàstima que no n'hagin fet un manga, amb lo macos que són.

Si algú en sap algo més, que m'ho faci saber, si us plau.

Per veure la galería, aneu aquí.

RANMA Y RIOGA -El encanto de ser chica y chico a la vez-

2007-04-09T20:13:00.000-07:00

Autor: Aphrodita

Site: www.amor-yaoi.com

One-shoot: Lemon

~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.

--Eres un cobarde “P-Chan”... –Ironizo Ranma las ultimas palabras dejando su toalla y su ropa sobre una silla.--Psh... –Respondió Ryoga aquella agresión desde la tina cubierta de agua tibia, desvió su mirada ignorando a su ¿Amigo? Pues si, por mas que le costaba reconocerlo Ranma sabia tanto de él como lo puede saber un amigo y a su vez fueron tantas las aventuras que vivieron que esa afirmación con el correr del tiempo se hizo innegable.-

-“Oh! Querida Akane”... –Cito Saotome con voz solemne y más irónica y punzante que antes recordando la nota que en un dejo de valentía su amigo quiso dejarle a la menor de los Tendo sobre su cama–“Si pudiera explicar lo que tu presencia hace en mi”... –Comenzó a quitarse la ropa que olía a transpiración luego de un arduo entrenamiento en el Dojo. –“Si pudieras corresponderme”... –Se sentó en el taburete y tomo el balde de agua fría.--

¡Ya cállate idiota!... –Censuro Ryoga rojo de la ira, uno de sus brazos descansaba sobre el borde la tina.--“Yo, tu admirador secreto”... –Ranma rompió a reír al mismo tiempo que se echaba el agua fría sobre el cuerpo --¡Ah! Esta fría...

Hibiki noto un cambio rotundo en el tono de voz de su compañero, no era para menos ¡Qué idiota tirarse agua fría! Aunque era lógico ya que se estaban bañando pero ¿Era necesario hacerlo en su presencia? ¿Transformarse así volviendo la situación un tanto embarazosa?

--Eres un cobarde... –Aseguro la chica –Ni siquiera fuiste capaz de firmar la nota con tu nombre... ¿Qué sucede?... –Inquirió a lo ultimo notando el estado ido y nervioso del otro.--Ra... Ranma... –Balbuceo P-Chan señalándolo.--¿Qué?... –Indago Saotome curioso observándose el cuerpo en busca de alguna anomalía --¿Qué tengo?...--Eres chica... –Exclamo Ryoga ahora rojo de la vergüenza, pudo ver con total detalle las curvilíneas formas de su amigo.--Pues sí “niño inteligente”... –Dijo la chica con un dejo de molestia en sus palabras --¿Eres idiota o que? ¿Te hizo mal el golpe que Kuno te dio el otro día por tomarle la mano a Akane? ¡Claro que soy chica! ¡Gran amigo!, Hacérmelo recordar... –Lo único que necesito, que se lo recordaran, bastante con tener que vivir con eso, aunque a decir verdad, con el tiempo le había sacado provecho a la situación con eso de transformarse.--¡Pero Ranma!... –Exploto Ryoga --¡¿Podrías taparte por favor?!... –Imploro intentando quitar su mirada de aquellos pechos redondeados y firmes de pezones rosados... Se pregunto si Akane los tendría igual. Comprendiendo la situación, Ranma no pudo evitar esbozar una picara sonrisa, y con el fin de molestar a su compañero le pregunto:--¿Qué sucede?... ¿Te pone nervioso?... –Se acerco a él quedando frente a frente --¿Nunca has visto una chica desnuda? Mira... –Invito sin tapujos.--Ranma... Ya basta... –Pidió Hibiki pero su cabeza se movió sola, poso su mirada en aquellos pechos deliciosos y sin quererlo su vista bajo lentamente hasta dar a parar a su intimidad.

Aprovechando el momento divertido que le toco vivir, Saotome se abrió de piernas permitiéndole ver a su amigo mas de lo que su corazón y sus nervios pudo soportar. P-Chan abrió los ojos como plato y se quedo con cara de idiota observando detenidamente los labios carnosos y rosados que recubrían un pequeño orificio.

--¿Sabes?... Con el tiempo he aprendido a sacar provecho de mi desgracia...--¿Qué haces?... –Inquirió Ryoga estupefacto, su buen amigo se había calado un dedo bien profundo para luego sacarlo cubierto de un liquido transparente y viscoso.--La ventaja de ser chico y chica a la vez, da lugar a explorar nuevos placeres... –Intento explicar Ranma jadeando a causa de ese dedo que irrumpía su intimidad con insistencia casi morbosa, fue la única manera que hallo para poder saber con el tiempo que tenían las mujeres y como gozaban.--Tu... Tu... ¿Ya lo has hecho?... –Pregunto P-Chan y enseguida su rostro vario a uno de intenso asco --¿¡Ya lo has hecho como mujer!?... Ranma sonrió lascivamente dejando de lado su masturbación, aquella sonrisa indico un afirmativo, aunque por supuesto nunca le dijo a su amigo que había sido gracias a Kuno.--¿Tu nunca lo has hecho?... –Pregunto Saotome encorvando su espalda para quedar frente a frente --¿Con una mujer?.. Ryoga negó reiteradas veces con su cabeza, momento que la chica aprovecho para acotar:--Pero... ¿Sabes? También he descubierto que prefiero hacerlo como hombre. Hibiki abrió sus ojos como plato nuevamente al mismo tiempo que su compañero pisaba el agua de la tina, el agua tibia, adentrándose peligrosamente.--R... Ranma... –Balbuceo P-Chan cuando vio la cabellera roja hundirse en el agua --¡Oh Ranma!... –Gimió cuando su enhiesto pedazo se vio atrapado por unos aterciopelados y calientes labios que se aferraron con real hambre. A los pocos segundos Ranma salió del agua en busca de aire dejando de lado aquella placentera tortura, convertido por supuesto en chico nuevamente.--¡Ranma! ¡Que carajo haces!... –Se indigno Ryoga con decepción al recordar que esa sensual pelirroja era su molesto amigo.--¡Vamos Ryoga, no seas así!... En tal caso es lo mismo, eso aprendí... Que el agujero donde te lo pueden meter es igual en un hombre que en una mujer... –Dijo Saotome haciendo alusión a casi lo único que sexualmente tienen iguales las personas de ambos sexo –Además... Estas mas duro que una roca... –Dijo atrapando con su poderosa mano la erección del otro.

Hibiki se quedo estático sin poder reaccionar, nunca espero eso de su compañero, y a pesar de nunca cuestionarse si le gustaban los hombres, debió admitir que la mano de su amigo estaba haciendo maravillas allí abajo.Ranma busco incorporarse un poco dejando así a la vista su enhiesto miembro que se irguió amenazante, nuevamente le recordó al otro que ambos eran hombre.

--Tu también... Tócame... –Pidió Saotome y al ver que P-Chan no mostró ningún indicio de querer hacerlo, le tomo la mano y le obligo a aferrar el pedazo palpitante y caliente.--Ranma... Yo... –Ryoga se sintió desorientado cuando su mano tomo contacto con aquella suave dureza, lo masturbo de pura costumbre sin saber bien como reaccionar.

Para empeorar la situación del pobre P-Chan, Ranma se coloco completamente de rodillas y acerco su miembro hasta la boca del otro quien con duda intento rechazar el pedido, pero Saotome impaciente lo tomo de los cabello jalándolo con violencia. Sin opciones, turbado, Ryoga abrió su boca permitiendo la invasión... Su sentidos se nublaron por completo con el olor y sabor penetrante, con el correr de los segundos, a pesar de producirle algunas arcadas, se las arreglo bastante bien para no morderlo y succionarlo con sus labios suavemente. Ranma se contento con meter y sacar su pedazo de aquella cálida boca, eso lo estaba volviendo loco de placer, poco a poco sintió como el líquido comenzaba a surgir desde su interior recorriendo el tronco, por eso embistiendo con mas furia dejo escapar un sonoro gemido que retumbo peligrosamente en el baño al mismo tiempo que dejaba caer su cabeza hacia atrás. Hibiki intento no vomitar cuando el semen llego a su garganta, el sabor aun más penetrante, era salado y viscoso, quiso respirar pero su compañero ansioso por mas, en cuanto se recompuso, se sentó sorpresivamente sobre él.

--¿Qué haces?... –Pregunto P-Chan asombrado, la punta de su miembro se encontraba en la entrada de su amigo.--Quiero sentirlo... –Aseguro Saotome con impaciencia, un brillo en sus ojos le indico a su compañero que no era la primera vez que lo hacia.--Pero... pero yo... –Quiso quejarse Ryoga.--Lo sé... –Interrumpió comprendiendo que intentaba decirle que era virgen.--Yo siempre pense que mi primera vez seria con Akane... –Dijo con tono de decepción en un dejo de estupidez inconmensurable.--Que inocente... –Susurro Ranma dejando caer su cuerpo sobre aquel duro miembro –Quizás esto te quite lo cobarde...--Serás idiota Ranma... –Se enojo el otro pero su cara cambio a una expresión de dolor cuando su miembro fue atrapado por el cerrado orificio de Saotome, la piel que recubría su virgen pedazo se quebró con la inusual fricción.

Ranma cerro sus ojos y contuvo el dolor, intento relajarse para que la penetración fuera más placentera y lo consiguió... Luego de unos tortuosos segundo aquel miembro palpitaba en el fondo de su interior, abrió sus ojos encontrándose con la escena de Hibiki jadeando y respirando con dificultad, sin dudarlo un segundo mas comenzó a mover sus caderas acompasadamente, rítmicamente, invitado a la locura y la lujuria. Aquello era nuevo para P-Chan, pero sin dudas exquisito, nunca imagino que podría estar dentro de su amigo gozando como un desquiciado, pero esos gemidos que surgieron de su boca le indicaron lo mucho que le gustaba. Ryoga aferro con real pasión los glúteos bien formados y masculinos de su compañero, ahogo un sonoro gemido, que de seguro despertaría a todos en la casa, mordiendo el hombro izquierdo de Ranma, este ultimo cerro sus piernas por instinto cuando, debido a la fricción de su propio pedazo en el abdomen de Hibiki, surgió su néctar en una explosión deliciosa, no paso mucho hasta que P-Chan hizo lo mismo liberando su semen en el cálido interior de su amigo. Unos minutos de reflexión: Se quedaron en esa posición ocultando sus rostro a causa de la vergüenza buscando recomponerse. Ryoga aun podía escuchar el jadeo de su compañero en su oído y poco a poco sus músculos tensos lograron relajarse dejando que Ranma escapara. Cuando Saotome se separo de su amigo esbozo una enorme sonrisa al mismo tiempo que dijo:

--Ahora serás menos cobarde... Hibiki frunció su ceño en señal de enojo e iba a insultar al otro, pero cambiando rotundamente su expresión le respondió:--Creo que ya no me importa tanto...--¿Eh?...—Se extraño Ranma.--Ya encontré con que divertirme mientras espero que Akane me corresponda... –Dijo con una sonrisa morbosa al mismo tiempo que jalaba de un brazo a su amigo, quien comenzó a insultarlo por el violento arrebato, para hacerlo caer dentro de la tina.

Ryoga insistió en echarle agua fría para probar con una mujer pero Ranma se las ingenio para escaparse hábilmente. Una nueva discusión dio comienzo seguida de insultos y golpes que termino nuevamente en donde había comenzado. Saotome se encargo de enseñarle a su amigo el verdadero encanto de ser chico y chica a la vez, mientras este ultimo esperaba a ser correspondió... No estaba mal practicar un poco antes.

PRINCESAS DISNEY -Como polos opuestos-

2007-04-09T17:40:00.000-07:00

Autor: lady_azucena
Site: www.fanfic.es

~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~

En un pequeño pueblo, llamado "Olive de cuillère", vivía la familia Spoir. Compuesta por los padres y tres hermanas, llamadas Aurora, de 18 años; Belle, de 16 y Blancanieves, de 13 años.

Aurora era una chica rubia, alta, de ojos violeta. Tenía mucha personalidad, y era reconocida por su bellísima voz. Sin embargo, era voluntariosa, y un poco manipuladora, especialmente con sus hermanas.

Belle, para su edad, era muy madura, aunque ella no lo reconociera, pues hubiese peferido seguir siendo una niña. Tenía el cabello castaño, atado siempe con un lazo; de ojos pardo, muy vivos, que investigaban todo, pues era muy curiosa. Aun así, era muy fría con quienes no conocía, sobre todo con los chicos.

Y Blancanieves, la menor. De cabello negro y ojos café, le encantaba escaparse al río del pueblo, cuando debía hacer sus tareas. Era desobediente, quizás porque aún era una niña. Blancanieves se espcializaba en ser muy coqueta, no salía al mercado sin arreglarse. Y siempre alegaba de su mala suerte de no haber nacido en un castillo.

A pesar de que las tres eran muy distinas, eran muy buenas amigas, y siempre se apoyaban.

El día que comienza nuestra historia, Aurora y Belle buscaban a Blancanieves, quien habia vuelto a escaparse. La encontraron sentada en el puente del río, conversando con un apuesto muchacho.

- ¡Blancanieves! - dijo enfurecida Aurora, luego que el chico se marchase - te hemos dicho mil veces que se ve muy mal que una niña pequeña converse con un muchacho. ¡Y más aún si es coqueta como tú!

Blancanieves puso cara de puchero.

- Yo no creo que eso sea lo más grave - intervino Belle - pero debes hacer tus tareas.

- No quiero, no sé para qué me sirve ir a la escuela - contestó Blancanieves.

- quiero estar aquí afuera, ojalá con mi príncipe azul - al decir esto, sus ojos brillaron.

Sin embargo, Belle se crispó de rabia, pues ella creía en todo, menos en los príncipes "azules". "¡Ja!, como si fueran verdad", pensó irónicamente la chica.

Esa tarde, en su casa, tomaban el té, cuando la criada apareció con una carta para la familia. Ésta era de papel muy fino, con ribetes y caligrafía excelente.

- Qué extraño - dijo el Sr. Spoir, abriendo el sobre, y leyendo:

Familia Spoir:

Sean invitados a la fiesta de nuestra Real Majestad, Príncipe Javier de Beauvoir, quien ha llegado a Olive de Cuillère, con el motivo de buscar a su futura esposa, quien deberá ser mayor de 13 años.

La fiesta se celebrará en el Castillo de Beauvoir, éste Sábado a las 8 pm.

Saluda atte.

Rey Christian III

Aurora y Blancanieves estaban eufóricas con la noticia.

- ¡Por fin! - gritaba Blancanives - ¡¡esto es como Cenicienta!! Sólo que a mí me verá inmediatamente, y no saldré corriendo a las 12 de la noche -

Blancanieves ya había credo toda la historia.

- ¡No! Yo soy la mayor, el Príncipe me preferirá a mí.

Mientras que las mayores discutían, Belle tomaba su te muy tranquila, sin inmutarse por la noticia. Su madre notó esto, y le extrañó.

- ¿No te ilusiona la idea de un príncipe?

- No - contestó Belle muy tranquila - mi sueño es conocer un chico que no tenga mucho, pero sea un encanto por dentro.

- ¡Pero piensa en las riquezas, hija! - exclamó su padre, alarmado.

Belle hizo como que pensaba, luego hizo una mueca de disgusto, y subió a su habitación, dejándolos sorprendidos a todos.

"¿Por qué no pueden entender que no quiero joyas ni príncipes...? sólo quiero un hombre que me quiera de verdad, y que lo único que pueda entregarme de verdad... sea su amor"... eso era lo único que Belle pedía.

Si tan sólo los deseos se hiciesen realidad cuando uno quiere...

Dr HOUSE -Brutalment honest-

2007-04-09T16:14:00.000-07:00

M'encanta aquesta serie, m'hi he enganxat completament per culpa del meu tutor. Sovint a la clase s'en parlava (perquè feiem infermería), i com no, el profe cada día en deia una de nova sobre el capítol emès. Crec que és el seu fan número 1! La 2 sóc jo :P. Doncs bé, jo no acostumo a mirar la tele, i com que sempre m'ho perdía vaig decidir trobar els capítols per la mula i ara ja m'estic descarregant la segona temporada, desafortunadament em moro de ganes per saber de la tercera, ja que sembla que les coses entre House i Cameron canvien... i... em posen la mel a la boca! Sort que per internet es troba tot i no hauré de comprar-me el pack ^^. (Sóc tota una pirata).

Sense anar més lluny dedico aquesta entrada a la serie, posant uns videos de youtube fantàstics que vaig trobar, i una mica de material per qui li interessi saber-ne més.

Sinopsi de la serie: ''House narra los peculiares métodos que un médico emplea con sus pacientes
La serie rompe barreras y se acerca a la medicina sin miedo ni complejos, a través de la figura de su protagonista principal, el doctor Gregory House, especialista en el tratamiento de enfermedades infecciosas. Físicamente muy peculiar, un hombre atractivo, entrado en la cuarentena, afectado por una cojera y con un carácter bastante solitario –de hecho, si puede, evita hablar con sus pacientes, a los que sin embargo observa sin ser visto-. Él es un firme creyente de que debe curar las enfermedades, no a los pacientes.
La serie está ambientada en un hospital universitario de Princetown, donde Gregory House dirige una unidad especial, encargada de pacientes afectados por dolencias extrañas, en la que colaboran un selecto grupo de aventajados ayudantes. Todo ello, bajo la misteriosa mirada del doctor House, que investiga sus casos con la minuciosidad de un Sherlock Holmes.
Para lograr sus objetivos y solucionar sus casos, House no duda en enfrentarse con sus superiores e incluso con la administradora del hospital, la doctora Lisa Cuddy, con la que mantiene una relación de difícil equilibrio. Apoyado y cuestionado a partes iguales por sus colegas, este doctor, además de apostar por métodos revolucionarios, no se deja intimidar ni por la enfermedad ni por las limitaciones de la ciencia''.

Les millors frases cíniques de House (entendreu aquí perquè enganxa tant):

(a un paciente) ... ¡Está usted naranja, imbécil! y que usted no se dé cuenta, pase, pero si su mujer tampoco ve que ha cambiado de color es mala señal...

Dr. House: El 30% de los padres no saben que están criando al hijo del otro. Dr. Foreman: He leído que la paternidad falsa no pasaba del 10% Dr. House: Eso es la cifra de las madres.

(a una paciente embarazada de su ex novio) ¿Su ex novio se parece a su marido? Pues tenga el niño, no se enterará. Pasa en las mejores familias, querida. ¿Por qué no en la suya?

(Dr House a una monja): Ira, orgullo, envidia, gula... Lleva usted cuatro de los siete pecados capitales en dos minutos. ¿Registran ustedes los records? ¿Hay Católicolimpiadas?

(House a un paciente sorprendido porque le ha dado unas pastillas sexualmente estimulantes): Por qué no. Si la diabetes le ha afectado al corazón, morirá. Si no, sábado sabadete...

(House a una residente que le dice que está leyendo un cómic mientras habla con ella): Y tú estás enseñando las tetas con ese top tan escotado. Oh perdona, creí que era un concurso de obviedades, soy muy competitivo.

(El equipo de House opina que un paciente debe dejar el hospital): A no ser que me hayan declarado el cuarto miembro del eje del mal invadido y ocupado, esto sigue sin ser una democracia. Se queda.

(House se mete unas pastillas en la boca y Cuddy le pregunta indignada si es vicodina): "Caramelos de menta. Creía que ibas a besarme".

(Cuddy amenaza a House con que si no pasa consulta, va a la cárcel): "Y luego será: acaba el papeleo o vas a la cárcel, trabaja o vas a la cárcel... Chica, prefiero ir a la cárcel".

(House hace que un paciente se baje la lengua con una espátula para hacerle un revisión. Él le pregunta por qué tiene que metérsela él mismo): "Es que soy cojo".

(Cameron asegura que el bombero que está ingresado no toma viagra): "¿Cómo te va a decir a ti que toma viagra? Estará enfermo, pero seguro que quiere enseñarte su manguera".

(House entra en su despacho y se encuentra al inspector Tritter que le dice: "Feliz Navidad"): "Y próspero vete al cuerno".

(House habla con una mujer enana): "Su marido ¿era fetichista o se enamoró de las largas piernas de su alma?"

(House va en busca de vicodina a otro hospital y el doctor que le atiende, que no se la quiere dar, le pregunta si es médico): "No según el protocolo de esta clínica, porque no soy un capullo ni un loro subnormal"

I moltíssimes més... trobeu-les a la serie!!! ^__^*

M'encanta, és el millor.

Enjoy The Silence -House en acció (petó amb la seva ex dona ¬¬)-

House & Cameron -Les mirades d'ella ho diuen tot... Però... i les d'ell?-

Crazy -El house més boig-

El més esperat -El petó-

Déu els cría i ells s'ajunten.

2007-04-07T18:35:00.000-07:00

Sabeu que segons un estudi, la gent prefereix tenir amics que s'els hi assemblin físicament?

La frase "Dios los cría y ellos se juntan" es refereix a que les persones es busquen segons les seves semblançes a nivell d'idèes, gustos, valors. Però la psicòloga Lisa DeBruine, de la Universitat McMaster de Canadà, la fa més extensa. Per a ella les persones tendeixen a escollir amics que s'els hi assemblin físicament.

Aquesta opinió no és presa de la famosa dita, sinó d'un estudi científic. Per arribar a aquesta conclusió va pèndre una mostra heterogènia de individus als quals els hi va mostrar fotos amb els rostres d'altres persones, que prèviament havíen estat manipulades per produir una "semblança familiar". Resultat: tant homes com dones van preferir les cares d'aquells que s'assemblaven a ells mateixos.

La investigació de la dra DeBruine acaba de ser publicada a la revista Journal of the Royal Society. La especialista sosté que es té "major confiança i simpatía" cap a les persones que més s'ens assemblen ja que estaría relacionat amb l'evolució de la raça humana. A major semblança, major possibilitat de compartir els mateixos gens. El profesor David Perett, del Laboratori de Percepcions de la Universitat Saint Andrews, comentà que "és molt probable que gent que s'assembli a altre comparteixi els mateixos gens''.

I té sentit intentar ajudar als similars, ''ja que és com estar ajudant als pròpis gens". Alhora, es pregunten: Aquesta preferència es trasllada al moment d'escollir parella? No. La psicòloga DeBruine assegura que la semblança facial no és decisiva quan es busca a una mitja taronja.

Interessant, no? ;)

ULTRA MANIAC

2007-04-05T04:35:00.000-07:00

Autor: Wataru Yoshizumi.
Edició: Panini Comics.
Durada: 5 mangues.
Gènere: Shojo, magical girl, humor, romanç.

-Sinòpsi: Ayu, és una de les noies més populars del seu institut, una ídol entre les noies, de bones notes i inteligent, a més de ser integrant del equip de tenis, buscant així cridar l'atenció de Tetsushi Kaji, el noi més popular de tot l'equip de bàsquet. Tot i així, la popularitat d'Ayu es veurà un tant alterada al moment de l'arribada de Nina Sakura, la que acaba de ser traslladada a la mateixa escola. Desde aleshores, Nina es mostrarà molt agraida de la ajuda d'Ayu, i no dubtarà en explicar-li la extravagant història, la de que no és humana... sinó una estudiant del regne de la màgia. Per descomptat, Ayu no le creu, fins que Nina comença a demostrar-li la seva màgia. D' aquesta forma la vida d'Ayu serà un descontrol i la seva popularitat es veurà afectada pels conjurs i encantèris de la seva amiga Nina, a la qual encara li queda molt per apèndre de la màgia.

-Personatges:

Ayu Tateishi: Morena de cabell castany llarg, amb un gran somriure, és l'estudiant de segon grau més popular del institut, ídol de nois i noies. Tot i així, ningú sap els verdaders sentiments per als que s'esforça ser tant popular, i són que ella creu que a Kaji, el seu amor platònic, sols li agraden les noies més populars. No es porta molt bé amb Tsujiai, el millor amic de Kaji.

Nina Sakura: D'aspecte infantil i juganer, resulta ser companya d'Ayu, i després d'una setmana es converteix en la seva fidel amiga. Quan va pèrdre el seu ordinador màgic, gràcies a la ajuda d'Ayu el va trobar, degut a la confiança establerta entre les dues, revela el seu verdader orígen, el que ve del regne de la màgia i que és una "Magic Girl" o aprenent de maga. El seu instrument màgic és un ordinador al que conté tots els encanteris existents i al que se li poden afegir molts més baixant-los d'internet.

Tetsushi Kaji: Estudiant de segon grau, company d'Ayu i Nina, és ídol del seu institut i porta a totes les noies de corcoll. Tot i que aparenta ser un noi una mica cregut, Nina descubreix la seva verdadera personalitat, la d'un noi tranquil i senzill, al que li desagrada cridar l'atenció. Ell creu que sent popular podrà sorpèndre a l'Ayu. El seu millor amic és Tsujiai.

Hiroki Tsujiai : Noi molt senzill i callat, company d'Ayu, Nina i Kaji. És una bona persona a la que li nteresa molt el benestar dels altres, sobretodt de Kaji. Més endevant s'enamora de Nina.

-Crítica personal: Encara no he llegit tot el manga, però m'encanta l'lautora i el tipus de dibuix, i la història és la típica de ''magical girl'' però sense ser tant empalagosa com les típiques i és més original. Ah! i a més, també està en anime.

Web: http://mintoweb.tripod.com/wdm/index.html

Treballs de l'autor:

Quarter game (1)
Hansome na kanojo (9)
Marmalade boy (8)
Kimishika iranai (2)
Mint na bokura (6)
Random walk (3)
Ultra maniac (5)

MANUALE D'AMORE II

2007-04-05T04:07:00.000-07:00

Encara no l'he vist, però vaig veure la primera i em va encantar, segur que aquesta no serà menys...

4 histories amb l'amor com a conductor. Monica Belluci és la fisioterapeuta d'un jove que acaba de tenir un accident de cotxe. El noi s'enamora perdudament d'ella tot i tenir novia.

Elsa Pataki és una guapa espanyola d'origen italià que torna a Roma per presentarli el seu fill al seu pare. Allà tindrà un romanç amb un home molt més gran que ella, i casat. Les altres 2 histories les ocupen la parella gay que vol casar-se tot i tenir pressió dels pares, i l'altre parella que no pot tenir fills i que acaba inseminant-se a una clínica de Barcelona.
.....................................................................................

Direcció: Giovanni Veronesi.
Any: 2006.
Durada: 115 min.
Gènere: Comedia.
Interpretació: Monica Bellucci, Elsa Pataki, Carlo Verdone.

Thriller

ANNE GEDDES

2007-04-05T03:59:00.000-07:00

Qui no coneix els treballs fotogràfics d'aquesta dona? Són exel.lents, d'una qualitat i bellesa increibles, i sobretot, molt originals, innovadores i divertides. Anne Geddes treballa amb bebès i fa fotos plenes de tendresa i carinyo.

La seva pàgina és senzilla: amb una mica de tot sobre les seves exposicions i la seva biografía, no us la podeu pèrdre!! ^^

www.annegeddes.com

JILL GREENBERG

2007-04-05T02:58:00.000-07:00

Els nens plorant de Jill Greenberg

Art o crueltat?

Aquesta és la pregunta que es forumla molta gent després de veure aquestes fotografíes fetes per Jill Greenberg, personalment penso que són art pur, però us diré més de la fotògrafa...

Thomas Hawk va dir que Jill era una boja per publicar aquestes fotos i hauría d'arrestar-se per abús infantil. La polèmica va sorgir quan el marit de la fotògrafa va defensar-la al seu blog.

Jill Greenberg pretenia crear amb la seva exposició a nens plorant (per aconseguir-ho els hi donava caramels i seguidament els hi treia de les mans) una metàfora sobre las consequències nefastes de la política de la Administració Bush. La exposició va tenir lloc a la galería de Paul Kopeikin, al bulevar Wilshire, de Los Ángeles.

La causa, sembla que és bona però lo important és que el missatge no sigui ocult per la manipulació mediàtica.

I vosaltres? ¿veieu crueltat o art en aquestes fotos des nens plorant?

ORUCHUBAN EBICHU -La hamster catxonda-

2007-04-04T17:59:00.000-07:00

Aquí publico aquest anime tant esperat! Desde que m'el van ensenyar que encara em parteixo la caixa!

Episodis: 24.
Autor: Risa Itou / Shinichi Hanada / Takeshi Misokami.
Gènere: Comedia, Ecchi.
Any: 1999

Oruchuban Ebichu (Hamster mastressa de casa) és un anime d'humor adult encara que pel tipus de dibuix sembli per nens (estíl Shinchan). No és hentai (anime porno), però si conté escenes sexuals explícites i violència, tot i així amb alta dosi d'humor.

Sinopsi: Ebichu és una hamster que viu amb la seva mastressa, una jove solterona de 25 anys amb el novio més cabrón que pugui existir. Li posa les banyes, és un obscès sexual, no te gens de tacte, masclista... en fi, amb el que per desgràcia ELLA n'està enamorada. Ebichu es desviu per la seva mastressa, per això es desquicia quan veu que el gamberro del seu novio l'enganya i la tracta com un drap brut (menys quan vol sexe amb ella). S'encarrega de fer totes les tàsques domèstiques. De lo contrari, la seva mastressa no l'aguanta, i sempre que Ebichu posa la pota (la seva especialitat) l'enclasta contra la paret provocant un mar de sang (aquí és on em refería a violència).

Opening Ebichu:

BITXOS I MÉS BITXOS!

2007-04-04T17:40:00.000-07:00

Bé, sembla que últimament, els maleits bitxos acudeixen a mi més de lo normal. És com una mena de Llei de Murphy, ''Si hi ha nens a la platja jugant amb una pilota inflable, aquesta pilota, sempre anirà cap al teu cap'' ''Si hi ha un bitxo a la biblio o al bus, sempre intentarà picar-me a mi'' I és que això dels bitxos és lo pitjor...U

1.Que et molesta més, les mosques o els mosquits? Fins a quin punt et molestan tant com per no poder ''viure'' amb ells i tenir que matar-los?
Les mosques em molesten molt, sobretot si estàs menjant. Es fa realment desagradable, però no mereixen la mort. Primer els hi dic que marxin i si els ho demanes perfavor a vegades resulta. Les que es resisteixen, les espanto amb el tovalló, amb el que no tenen més remei que marxar. Els mosquits és una altre història. Els molt cabrons em canten al oïda per les nits, i no precisament balades d'amor. Però vaja, enxufo l'anti-mosquits i llest.

2.Sol haver-hi mosques o mosquits on vius o pases l'estiu?
Bé, aquest any em temo que passaré l'estiu a casa, i la veritat, no hi ha ni molts ni pocs. Tot depèn del estiu i de si ha plogut o no. Normalment hi ha mosquits, crec que ells tenen matèries pendents. Les mosques es veu que pasen l'estiu a un altre lloc.

3.Quan dorms en una habitació amb una altre persona, et solen picar tots els mosquits a tu?
No, les picades solen anar a mitjes. Hi ha vegades que el mosquit pot atacar tota la nit a la meva companyia i a mi no, o al revés. Tots pels altres, jo els hi regalo.

4.Per què creus que els mosquits et piquen a tu/piquen al altre? Dóna una explicació ''cientifica''.
Cientificament parlant, el mosquit pica a qui li dona la real gana, i a on li dona la gana. Estudis recents han demostrat que un mateix mosquit, pot arribar a picar-te varies vegades, a tu, al teu germà, o al gat si fa falta. Però pot donar-se el càs en que el mosquit, no piqui a ningú. És el que normalment s'en diu mosquit canta-mañanas, que no produeix picada, però si mal humor a la víctima. Conclusions d'estudi: Enxufa l'aparell dels mosquits, i no hauràs d'arribar a les mans.

5.Quin és el lloc més extrany o la circumstància més atípica en que t'han picat els mosquits?
Una vegada em van picar a la planta del peu. Això si que és xungo. Perquè pica, fa mal a la vegada i a més no et pots rascar perquè et mors de pessigolles. No us ho recomano. Realment, cap bitxo és recomenable. I per si hi ha dubtes al respecte, si, odio als bitxos en general ja siguin voladors o no.

ABANS MORTA QUE SENZILLA

2007-04-04T16:58:00.000-07:00

Estava buscant algunes novetats de certes modes i m'he topat amb això!!

Les Kogals!! Una moda molt peculiar al japó que la solen vestir noies de 16-22 anys. La veritat és que exagerem molt l'estíl de moltes adolescents d'aquí... però les Kogals... això ja és massa!!! Són molt atrevides i pel meu gust només m'agraden les plataformes i el color caoba del cabell ^^

Perquè ens entenguem, com diriem aquí unes ''pijes amb punt ortera'' (sense ofendre a ningú).

Doncs bé, avui dedicaré l'actualització a aquesta moda tan peculiar a Japó.

Fem una mica d'història:

Les gals, estàn dins un subgrup de les joshikôsei (són estudiants de secundària superior, més o menys, de batxillerat). Van aparèixer al voltant del 1993, com a versió ''adolescent'' de les Juliana gals (aquestes eren de les de vint i pico que frequentaven a una disco molt famosa, la Jiuliana's Tokyo) i en un principi van tenir com a inspiració a les estudiants de secundària de Los Ángeles.

A partir del 1994, es va imposar la moda de les ''loose socks'', una mena de mitjes blanques i les faldilletes escoceses tan curtes que tots coneixem dels mangues shojo i per influència de l'Amuro Namie (cantant), van començar a portar plataformes (això ja m'agrada més!), a tenyir-se el cabell amb tons castanys i a anar a salons de broncejat per imitar el seu al estíl okinawense.

Així doncs surgint les ''Amuraa''. La moda Amuraa es va anar radicalitzant de mica en mica.

A finals del 1998, ja van surgier les ''gangurs'' (per a mi, les més orteres que puguin haver sota la capa de la terra) que la principal característica és el bronsejat ben fosc contrastat amb un maquillatje pàlid i a lo ''rubia de pote''. L'ús de calçats amb plataforma de 15 centímetres i minifaldilles tant i tant curtes que no deixen rès a la imaginació...

L'estètica gangur va desaparèixer al llarg del any 2000 per donar pàs a les ''ganjir'' o ''shirogyaru'', amb la pell més pàlida i influïdes (com sempre, les molt copiones xD) per la guapíssima estètica de la guapíssima Ayumi Hamasaki (cantant). A més de la clacificació per el to de pell, existeix una altre més en funció de la moda, distingint-se entre ''supôtsu gyaru'' (sports gal, gal que se sol vestir amb un estíl bastant informal, amb ''loose socks'' i sabates d'esport) i ''onegyaru'' (oneesan gal, una gal amb gustos més adults i refinats en quant a la moda).

Val a dir també que no tot són flors i violes, les Ko-Gals no només són una massa d'obsessionades per la moda, estar a la última en complements i tot el que estigui relacionat amb la bellesa exterior, sinó que inclús, les més atrevides s'exposen a la prostitució per poguer pagar-se els capricis més cars. Tota una bogería només per no ser menys. Algo que sempre s'ha donat i es seguirà donant en tot el Món.

DOLLFIES

2007-04-04T13:42:00.000-07:00

Crec que una Dollfie és molt més elegant que una Barbie o una Bratz que són sols una mostra del consumisme en massa i que embruten la ment de les nenes, inculcant-lis idèes estúpides de ser superficials i tontes (per no dir també anorèxiques, tant de cos com de ment...) Quina bellesa de nina la Dollfie, la expresió de la cara, el cos fet de resina, tot!!

Us en parlaré una mica a grans trets de la informació que sé, per a que en tingueu constància per si algún día la veieu i penseu: està viva o és una nina?

Com ja veieu, les que fa una marca japonesa anomenada Volks. No hi ha un sol esteriotip, n'hi han tantes per escollir que no saps amb quina quedar-te, i mai en trobaràs una d'igual ja que també te la pots construir tu. Cabells, ulls, forma del cap i cos, edat... La veritat és que sembla que tinguin vida pròpia.

Hi han tres tipus de nines: Les SD Standard, que medeixen uns 60 cm, les SD13 que se suposa que són una mica més grans que les Standard (grans d'edat, esclar), i les MiniSD que són més petites d'edat, medeixen 40 aprox.

Entre les MiniSD també hi han elfes, unes amb orelles normals i les altres amb orelles amb forma d'ales. També n'hi han amb forma de gats. Tota una gran varietat com ja es veu. Les nines ja es troben montades, però si es vol pots comprar-lis els diferents accesoris per fer-la al teu gust. Com les perruques, ulls, vestits... etz. També hi ha la opció de comprar-ho tot per separat i construir-la tu, el Full Choice System, tal i com es diu.

***I per acabar us deixaré una web bastant interesant de les Dollfies, és d'una tal Asuka. Vosaltres direu!!***

Mostres d'una SD Standard

Mostres d'una SD 13

Mostres Mini SD

Mostra mini SD amb orelles de gat

-Links:

http://www.volks.co.jp/
http://dollfiedream.spaces.live.com/
http://blog.yam.com/user/hayamaryo.html

LES Blythe DOLLS

2007-04-03T17:17:00.000-07:00

Us heu adonat de lo maques que poden ser les nines? No?! Ah... esclar, ara ho entenc. Vosaltres es que encara esteu a l'era de les barbies d'en Ken i del Pipo gestitos! No no, no parlo d'aquest tipus... Tampòc de les ninetes de drap ni la dels anys dels meus avis! Són molt peculiars, tant o més com les Dollfies (més enrrere vaig dedicar-lis una expensa publicació).

Potser no a tothom els hi atraurà aquesta afició a la colecció de nines, potser alguns ho trobareu cursi, pèrdua de temps. Però jo la trobo més bonica que coleccionar plàques de cervesa, per exemple. Tothom li agrada el que li agrada ;). Bé, doncs som-hi!

Aquestes nines tant curioses, i amb aquest punt de tenebrositat, estàn fent un ''boom'' a Japó i a Estats Units, al igual que les Dollfie. I ara, el més dels privilegiats coleccionistes fa el que sigui per aconseguir-les. Ja que aquestes, de lo contrari de les Dollfie, no es poden trobar a la venta, ni al saló del manga, destí on aniré a per una Dollfie. Bé, només conec un lloc on es poden trobar; a eBay. Però són realment cares, les pots trobar perfectament per 1000 euros.
Una nina impresionant. Nina que va ser despreciada en l'època que la van fabricar, i que ara està brotant ràpidament per internet. Una nina que està agafant fama, una nina que va crear la casa kenner al 1972. Amb qualitats com: Canvi de cabells, canvi de color d'ulls mitjançant un mecanisme tot extrany ''eyechip'' que tenen darrere el cap amagat pel cabell, mirada indiferent, cap enorme en vers el cos, delicades, roba, complements, maquillatje, i de tamany algo més petita que la barbie, per a que ens entenguem. Curiosament a les nenes dels anys 70 els hi feien por aquestes nines de cap desproporcionat i mirada extranya. Així es van extingir de les tendes ràpidament. Trenta anys després van cobrar vida gràcies a una fotògrafa que les va utilitzar com a models per al les seves fotografies, i anys més tard va publicar un llibre amb aquestes petites. Inclús van ser utilitzades per fer anuncis, de manera que van tornar a reibindicar-se al món i ara s'han convertit en una peça de coleccionista adult.

Hi han dos tipus de Blythe, les ''Neo Blythe'' amb quatre colors d'ulls: blau, verd, taronja, i rosa de 30 cm aprox. I les ''Petite Blythe'' d'11 cm, les seves extremitats són mòbils i també les seves parpelles. En fi, hi ha tant per descobrir sobre aquestes ninetes... Qui ho havia de dir, una joguina que ningú va voler abans, i que tanta gent desitjaría tenir ara.

HANNIBAL El Origen Del Mal

2007-04-03T16:50:00.000-07:00

Avui vull parlar una mica sobre aquesta pel.lícula, cosa que a molts ha impactat de certa manera, un bon repertòri sobre la història ens porta a la cartellera la quarta: Hannibal, El origen del Mal. Per a mi la millor de totes, seguida de la primera.

A mi personalment em va impactar moltíssim, en certes ocasions em va sortir la llagrimeta... jur. Però s'ens dubte, el que més em va molar d'Hannibal va ser la seva fredor (mirada d'indiferència en tota la peli!!), precissió a l'hora de matar, sense compassió per ningú, rebel i planificador... maquinador del tot, i no se li escapa rès!!
Aquesta vegada ens explica la cruel biografía d'aquest home, ambientada en un principi a la segona guerra mundual, arribant a ser monstre degut a un succés cruel de situacions ocurrides a partir de la seva infància.

Lecter va deixar de ser el nen inocent i vulnerable quan per desgràcia va viure davant seu la mort dels seus pares, i la de la seva germana, devorada pels mismissims homes cruels dels quals ell anirà matant un per un, tant cruelment com van arrebatar-li la família. Quedant-se així orfe, anirà creixent i passant l'adolescència d'una manera abominable, revivint cada nit el malson de com es menjaven a la seva germana petita.

.......................................................................................

Direcció: Peter Webber.
Any: 2007.
Durada: 117 min.
Gènere: Drama, thriller, terror.
Interpretació: Gaspard Ulliel (Hannibal Lecter), Gong Li (Lady Murasaki), Rhys Ifans (Grutas), Kevin McKidd (Kolnas), Dominic West (inspector Popil), Richard Brake (Dortlich), Stephen Walters (Milko), Ivan Marevich (Grentz), Charles Maquignon (Paul Momund).

Thriller

MANUAL NOIA MANGA -efectiu- 100%

2007-04-01T19:05:00.000-07:00

Manual per transformar-te en una verdadera noia manga!

1 Disminueix la teva inteligència un 90% -No ens enganyem, quasi totes les protagonistes dels mangues no són el que és diu ''molt espabilades''. Hauràs de fer algo amb el teu cervell. O et dones cops contra la paret fins a quedar a nivell d'Usagi o et passes la resta de la teva vida dissimulant (De debò creieu que l'Akane Tendo no s'en adona de que el porquet és en Ryoga? Aix! Pobre! Tot sigui per no pèrdre l'estatus)

2 Aumenta la gana un 80%. No et preocupis! les noies manga no s'engreixen. Pren l'exemple de la Miyaka.

3 Aumenta la teva bondat un 120%. Les noies manga són tant bones que semblen tontes, però això és part del seu encant! Prepara't per patir sense protestar, a aguantar sense pèrdre el somriure. Ahhh... no tot són flors i violes!

4 Els teus ulls són petits? Aumentals! La cirurgia estètica pot aconseguir un autèntic look manga. Però compte! NO ho facis si ets guenya. No tornaràs a trobar lentilles del teu tamany ^^

5 Posa't una faldilla ben curta!!! Com més curta millor. És igual si estem a 5º sota zero, la faldilla curta i els mitjons llargs no et poden fallar.

6 De quin color és el teu cabell? Recorda que el rosa, taronja, violeta i blau són els colors clàssics i que avui en día els tints fan miracles.

7 Tens una mascota? Un gos o un gat poden vàldre, però si lo teu és ser una magical girl, com més estravagant sigui el bitxo millor. Has vist que mones són les panteres? O millor una girafa? Si pots tenir un unicorn de mascota tindràs el lloc assegurat.

8 Aficiona't a les tàsques domèstiques: escombrar, netejar, treure la pols... hauràn de ser desde ara els teus nous hobbies.

9 Saps cuinar? Enhorabona!! Tot i que la majoría de les noies manga són bones en les tàsques domèstiques, cuinar pot ser l'exepció. Exemple normal: Naru Narusegawa. Exemple extrem : Akane Tendo.

10 Tot i que siguis la tía més petarda i ploranera, tots, absolutament tots els nois manga es tornaràn bojos per tu (aplicat també en versió masculina).

11 Sombra aquí i sombra allà... Quan les noies manga tenen alguna imperfecció? Es com lo des vigilants de la platja.. sempre amb maquillatge waterproof. Doncs tu igual. No tenen grans. Sempre amb un aspecte IMPECABLE. Ja sabeu... tots els díes... quan us lleveu: dos hores de sesió de bellesa!

12 Sempre heu de ser la número 1 en algo, o en l'equip de Volleyball, natació, karate, pintura, etz, etz. O ve treient les millors notes de la clase, o ser la més popular per tenir unes sabates xulíssimes. Et coneixerà tot quisqui.

13 Oblida't de la teva vella motxilla!!! Els maletins són els que triunfen per portar al insti!!

14 Aguditza la teva torpesa. Procura entrebancar-te amb pedres que deixin al descobert unes boniques i petites calcetes... Els altres també ho agrairàn.

15 Oblida't d'estudiar idiomes!!! Encara que viatgis al racó més apartat del món o a altres dimensions, entendràs a tothom perfectament.

16 Tindràs que estrenar roba nova cada día si vols ser versió manga, o portar la mateixa cada día si vols ser versió anime.

17 Tens que estar secretament enamorada d'algú.

18 Hauràs de portar la carpeta del insti enganxada al teu pit amb les dos mans mentre vas caminant lentament... Si no, de la cartera t'ha de penjar una petita mascota graciosa, com més rodoneta sigui millor.

19 Els teus ulls hauràn de xispejar molt freqüentment. Per demostrar-te contenta, hauràs de saltar i brincar amb les mans creuades. O bé caminar decididament picant l'ullet mentre fas una senyal amb el dit.

20 No et preocupis per la roba. Rès és inadequat a més tot i que vagis despullada sempre apareixerà algún drap que et tapi les parts íntimes i que a més, et sentarà estupendament.

21 Moltes vegades el plor és convertirà en una arma super mortal pels teus enemics. Compte al utilitzar-la, és molt perillosa.

22 La teulada, fonamental. Que sería una noia manga si no pujés de tant en tant a una teulada? És el millor lloc per a declaracions amoroses, per trobar-te amb els amics, amb éssers extraterrestres... Posa una teulada a la teva vida, no t'arrepentiràs!!

23 Una noia manga ha de ser aficionada a balnearis i demés, ha d'anar amb una sola tovalloleta que li tapi tansols el melic.

24 Una noia manga MAI ha de tenir mugrons. Això és una vulgaritat. L'única exepció permesa per la noia manga, és la hentai. Aquesta no només ha de tenir-los, sinó que a més, han de semblar un misil terra-aire.

25 Tota noia manga, ha de tenir un rival en tot, lo més normal, alguna de les seves amigues.

26 Del noi que estaràs enamorada també ho han d'estar quasi totes les teves amigues, sobretot la teva millor amiga. (Això de compartir-ho tot, s'acaba aquí).

27 Com a noia manga et posis el que et posis et sentarà estupendament. Per molt ridícul que sigui (Ai... aquests vestits de Sakura...).

28 El teu cabell ha d'estar format per infinits metxons amb formes geomètriques impossibles, exemple: triangles, tirabuixons, paràboles inclús hiperboles. No et preocupis, per molt vent que fàci, o molta aigua que plogui damunt el teu cap, el teu pentinat sempre seguirà igual!!

29 T'hauràs de posar vermella per tot... absolutament tot. Si et miren, si et mencionen, si parlen d'un tema remotament relacionat amb tu, i ja ni et dic si et fan un roze!! Aleshores hauràs de fer sortir fum pel teu cap, o per les teves orelles... (en versió noi, heu de treure sang pel nàs).

30 Tindràs un mitja de transport més o menys guai. Una bici, uns patins, un pal d'escombra, el que sigui... El portaràs sempre a sobre, però mai es sabrà a ón exactament.

31 Vagis a on vagis, procura que algú t'envegi o et tingui gelos.

32 Procura tenir extranys super poders, seràs una noia 10!

33 Canvia els teus òssos per cartílags, així les transformacions a superdeformer en espais reduits seràn menys doloroses.

34 Oblida't de la molesta menstruació!! Les noies manga no tenen aquests problemes!!

35 El teu germà gran sempre t'haurà de donar la tabarra. Si no el tens, t'el busques ^^

36 Tens que ser molt bèstia. Si t'enfades amb algú li hauràs de donar un cop de puny i sortirà volant... o li estires d'un braç i el tires al terre amb una clau de karate.

37 El teu millor amic ha d'estar enamorat de tu. També serveix el veí del costat que coneixes de tota la vida.

38 Has de mantenir els teus ullals afilats ja que al somriure, cridar o fer algúna mueca graciosa amb la boca, semblis una gateta.

I fins aquí la primera part del manual de COM TRANSFORMAR-TE EN UNA NOIA MANGA EN POC TEMPS! Ànims, sols ho pots aconseguir tu, i només tu!