Vist, sentit i visitat... DÉJÀ VU

El déjà vu, recordat per la pel.lícula que van fer fa poc amb el seu nom, m'ha fet pensar que valia molt la pena publicar una explicació sobre aquest extrany fenomen succeït al 70% de la població segons estudis recents. Jo en sóc una persona afectada, com la majoría, i és algo que em passa desde petita, algo, que sempre li he volgut trobar una explicació i que mai aconseguía entendre el per què d'aquesta sensació. Ara per això, em passa cada vegada més freqüentment.

Jo li comentava a gent, alguns em deien que també ho patien, altres en canvi, em deien que no sabien del que els hi parlava, i els restants canviaven de tema. Ja se sap, els temes desconeguts no fan massa gràcia a segons quines persones. Però a mi sempre m'ha interesat, vaig estar buscant informació i em vaig sentir alivada, doncs ara crec que ja tinc una resposta més a les meves inquietuds.

En moltes situacions notem o sentim que aquella situació ja l'hem viscuda, però no recordem haver-ho experimentat en realitat. Lo curiós és que tansols dura uns segons... És momentani i fugaç. Jo pensava en varies hipòtesis:

-Recordar-ho d'un somni que no recordes.
-Situació viscuda en un passat.
-Adelantament d'una situació, és a dir, una premonició.

Els últims dos fets són impossibles si tractem de ser llògics. Si busquem a la pura llògica trobarem una explicació bastant científica i fiable. Te que veure, en la manera del qual el nostre cervell treballa.

Repetidament vivim situacions, veiem coses, percebem certs olors... que el nostre cervell enmagatzema, quan tornem a viure una situació semblant, ell busca al arxiu de situacions per ''recordar'' si és la mateixa, o bé enmagatzemar-la si és nova. Doncs bé, resulta que la situació és quasi igual, però no deltot!!

La conclusió està en que ell és incapaç de recordar aquella situació com a nova ja que l'anterior ''enganya'' degut a detallets que no vam saber percèbre amb claretat o que eren tant difícils de recordar que els vam borrar. Sovint no percebem tots els infinits detalls d'una situació, com a exemple, posarem una pilota. Els nostres ulls veuen un objecte amb forma de circumferència, i de colorins. De seguida el cervell es posa a treballar i busca als records de ''circumferència+colors=pilota''

Amb el temps, el record real es substitueix pel recordat, en realitat, tansols recordariem els detalls que se li assemblen a l'objecte vist anteriorment, oblidant que no són els únics, la pilota no era de colorins, portava un dibuix disney que de lluny no s'apreciava, JA!

El cervell és incapaç de recordar aquest minuciós detall, però recorda algo semblant, d'aquí ve que ens dona la sensació ja viscuda, però no recordem haver-la viscut.

Si tot això és correcte el déjà vu no és més que això. En present, vivim una situació molt semblant a la que vam viure en el passat que el cervell conceptualitza i que oblida donada la trivialitat de la situació o pel pas del temps.

Quan ens trobem amb una situació similar, el cervell tansols troba la ''fitxa'' mig borrada de la situació passada. El tros borrat, està oblidat, per lo qual som incapaços de recordar aquest moment anterior. Però amb tot, el record encara hi és. El cervell el troba i tracta d'encaixar-lo amb el nou, el del present, i genera la sensació de record.

Interessant eh? He intentat explicar-vos'ho amb la màxima claretat possible, se que és algo difícil d'entendre, a vegades ni jo em sé entendre el que acabo d'explicar, però bé, ho havia de publicar!!